dimecres, 30 d’abril del 2008

JESÚS MONCUSÍ, UN PERRUQUER RIBETÀ EN EL CINEMA

(Presentació en ocasió de l’última exposició - homenatge feta, al restaurant Taller de Cuina, a Tarragona el 22 de febrer del 2007.)

Els qui presentem l’exposició, la Maria Ramos tia del Jesús, el Jaume Josa un enamorat del cinema i del col·leccionisme de pòsters i el qui us parla en Ramon Gavarró, us donem la benvinguda i agraïm molt especialment a Oscar García per acollir aquesta exposició - homenatge en el seu restaurant Taller de Cuina, esperant que sigui un gaudi per a tots aquells que la visitin.

El Jesús Moncusí va néixer a la Riba l’any 1947.

Com que l’exposició va de fotografies n’he portat quatre per comentar-vos-les i a més us les passaré perquè les pugueu veure de més a prop:

La primera és la d’un Jesús molt jove, de quan aprenia de perruqueria. Es una fotografia no datada però pel pentinat ens delata que està feta, segurament, a les darreries dels anys 60.

La segona, si que sabem la data, és de l’any 1974 i ja veiem a un Jesús experimentat, que participa en els certàmens que la casa de cosmètica Henry-Colomer celebrava aquells anys. El Jesús se'l veu pentinant a l'esquerra de la imatge.

La tercera, potser algú l’heu vist alguna vegada doncs va sortir a diversos mitjans de premsa l’any 1986, es tracta d’una fotografia que va ser guardonada amb el prestigiós premi FOTO PRESS 1986. El seu autor el periodista Jaume Comellas, amb el lema “Me’n vaig amb la meva mare”. Fou presa en la festa de promoció que la cadena d’hotels NH va organitzar a l’hotel Calderón de Barcelona. Posteriorment el premi s’atorgà a una altre fotografia en descobrir, havent generat molta polèmica, que els personatges eren actors de la companyia de teatre la Cubana, llogats per la celebració que si esqueia a la cadena d’hotels. L’anècdota és que el nuvi és l’actor i perruquer Jesús Moncusí. El Jesús va estar a la Cubana del 1983 al 1986.

La quarta i última és la que hem volgut que iniciés l’exposició i aquí us la mostro sencera amb una dedicatòria. A la Riba fèiem una revista mensual que es deia El Brugent i en el número 100 de la revista vàrem demanar al Jesús que els artistes que ell coneixia ens enviessin alguna dedicatòria, en ocasió de l’efemèride que celebràvem, i entre les moltes fotografies rebudes i havia aquesta de la Victòria Abril, el Jesús i l’Antonio Banderas amb la dedicatòria de la Victòria que diu: Solo fué el fin de ÁTAME lo nuestro sigue... Amor V. Abril “Bravo Brugent”. El Jesús i la Victòria Abril varen ser molt bons amics i es van conèixer en l’època en què el Jesús va treballar de perruquer en publicitat. L’actriu el va introduir al cinema, això era l’any 1987. Amb paraules del mateix Jesús, recollides en un article, signat per Maria Ramos, a la revista El Brugent, reviurem aquella època:

“El món publicitari a Barcelona em va donar l’oportunitat de conèixer la Victoria Abril quan ella feia de model a la revista “Vanguardia Mujer”. Vaig treballar amb ella, com a perruquer, a la pel·lícula “Barrios Altos” que rodava a Barcelona, i em va proposar d’anar a Madrid a fer una prova de perruqueria per a la seva pel·lícula “El juego más divertido”. No m’ho vaig pensar dues vegades i ja em teniu a Madrid. En arribar a la Capital, i mentre esperava al peu d’un semàfor, vaig pensar: què carai hi faig jo aquí? si sóc del terròs, si sóc com el padrí Pau, si sóc de la Riba...! i gairebé arrenco a córrer i torno al poble.

Després de la prova vaig tornar a Barcelona i la gran sorpresa va ésser quan al cap de tres setmanes vaig rebre una proposició de la productora del Pedro Almodóvar per fer el treball de perruqueria a la pel·lícula “Mujeres al borde de un ataque de nervios”, amb la Carmen Maura de protagonista. Per cert que aquesta pel·lícula va ser nominada als premis Goya de perruqueria i concorregué als Oscars de Holliwood quedant en molt bon lloc. Tenint en compte que era el primer any que treballava en el cinema va ser de gran estímul per a mi i aquí em teniu, un ribetà a Madrid. Caram, sembla el títol d’una pel·lícula això!”

Aquestes fotografies, que us presentem, son un pessic de l’arxiu fotogràfic particular que el perruquer ribetà va anar recopilant al llarg d’una dècada en que va treballar en el cinema de la mà de directors com: Pedro Almodóvar, Vicente Aranda, Josefina Molina, José Tamayo, Eduardo Campoy, Jaime Chavarri, Agustín Díaz-Yáñez, Juan Estelrich... Un arxiu fotogràfic format per unes 4.000 fotografies, la gran majoria fetes pel mateix Jesús amb una màquina de fotografies instantànies.

Aquí us en mostro dues d’aquestes fotos una d’elles ampliada a l’exposició, la de l’Antonio Banderas i la Carmen Maura, son fotografies úniques perquè no hi ha negatius. Les quals servien al Jesús com a proves de pentinats en les pel·lícules, com aquesta de la Marisa paredes que a sota de la fotografia, en llapis, hi posa “pruebas”.

Va pentinar als millors actors i actrius espanyols de l’època com són: Victoria Abril, Pastora Vega, Marisa Paredes, Verónica Forqué Bibi Anderson, Charo López, Ángela Molina, Carmen Maura, Loles León, Rossy de Palma, Antonio Banderas, Miguel Bosé, Àlex Casanova, Jorge Sanz, Manuel Bandera, Paco Rabal...

Tot aquest material està dipositat a la Biblioteca Municipal de la Riba des del novembre de 1996 quan els pares dels Jesús en van fer donació al seu poble nadiu.

Amb aquesta mostra volem retre un homenatge al Jesús que el 14 de febrer va fer onze anys de la seva mort a Terrassa, a conseqüència d’una greu malaltia, a l’edat de 49 anys.

I per acabar només recordar que va ser nominat sis vegades als Goya: l’any 1989 per Mujeres al borde de un ataque de nervios; l’any 1990 per El mar y el tiempo; l’any 1991 per ¡Átame!; l’any 1992 per Tacones lejanos; l’any 1994 per Kika i l’última l’any 1996 per la pel·lícula Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto.

Esperem que fruïu de la mostra que us hem preparat. Moltes gràcies a tots!